El Baluard
Revista d'informació local i de cultura de Sarral

>> Le coffre à outils technologiques et pédagogiquesdes enseignants de la formation professionnelle du Québec

Vostè està aquí : Inici » Biblioteca Virtual

>>La venda del retaule de la Santíssima Trinitat de Sarral (1777)

8 de setembre de 2009
Autor(a) : 

La segona meitat del segle XVIII es caracteritza arreu de l’arquebisbat de Tarragona per un gran dinamisme constructiu, fruit de l’expansió econòmica i demogràfica, en el qual les esglésies tenen un paper destacat, sigui per obres de reparació o bé per les moltes que s’aixequen de nova planta. La decoració i ornamentació dels altars serà una constant que es traduirà en l’establiment de nombrosos tallers d’escultura, com els de Sarral, Alcover, Valls, Constantí, Reus...

En les capitulacions de nous edificis s’estableix sovint l’aprofitament de les pedres de la vella església per a la nova. En el cas de l’erecció de retaules en capelles on ja n’hi havia, desperta interès la destinació final dels elements antics. Sabem que en el cas d’estàtues malmeses de petit tamany, s’enterraven al cementiri o en alguna tomba a l’interior del mateix temple; altres imatges o quadres es guardaven a la sagristia o a les golfes de la rectoria. Quan el retaule antic estava en bon estat una de les possibilitats que s’oferia era la venda d’aquest: per als qui venien era una forma d’ajudar al finançament de les elevades despeses de l’obra nova; per als qui compraven, era una forma d’obtenir una obra d’art a preu mòdic.

Hem constatat, generalment des de parròquies i convents grans, el comerç de retaules i també d’orfebreria, envers altres de menor tamany o importància, un comerç encara poc estudiat però molt important per a la història de l’art, cara a evitar errors d’identificació o d’autoria. Avui en presentem un exemple de la segona meitat del segle XVIII, entre els administradors de la capella de la Santíssima Trinitat de Sarral i l’ajuntament de Rocafort de Vallbona (l’Urgell) (1).

Els condicionants previs perquè la transacció arribi a bon terme són dos. Ha de tractar-se de poblacions amb una mateixa devoció, i han de ser properes, per tal que el transport no resulti massa onerós. Sarral i Rocafort reuneixen les dues premisses.

Sarral aixevaca un nou temple parroquial en honor de Santa Maria (Mare de Déu de l’Assumpció) entre els anys 1748 i 1757, després d’haver estat enrunada la del segle XIII el 1464 per l’exèrcit de Joan II, i d’arribar a un estat de runa la segona entorn el 1746 (2). Les dues capelles més destacades eren les de la Santíssima Trinitat i la de la Mare de Déu del Roser, ambdues amb confraria pròpia i molt antiga (3). L’altar de la Santíssima Trinitat apareix en la descripció de la parròquia de la visita pastoral del 1696 transcrita per Mn. Capdevila, essent un dels onze altars existents. A la capella de la Santíssima Trinitat hi estava associada l’advocació a Sant Joan Baptista, la imatge del qual figurava al costat. Així, encara el 1696, hi havia dos beneficiats de la capella, un de la Santíssima Trinitat (Mn. Josep Vallet) i un altre de Sant Joan Baptista (Mn. Josep Savidó).

L’any 1777 els administradors de la confraria de la Trinitat decideixen embellir la nova capella amb un nou retaule, que serà destruït per l’incendi de l’església ocorregut el 1801. L’altar no fou reedificat fins l’any 1861 (4). Per ajudar a pagar la nova obra, de la qual desconeixem l’autoria, els confrares venen l’antic retaule i obtenen així 525 lliures. Una hipòtesi versemblant és que l’autor fos el sarralenc Isidre Espinalt, que el 1770 havia realitzat el retaule de l’ermita dels Sants Metges i que treballà sobretot a Sarral i la zona més propera. El 13 d’abril del 1777, davant del notari de Sarral Bernat Generés Mateu, el pagès Francesc Miró Vallet, en qualitat de procurador del gremi i capella de la Santíssima Trinitat, aquell any administrada per Josep Sanaüja, Andreu Serra i Joan Tarragó, ven el retaule de la capella al municipi de Rocafort de Vallbona, representant pel seu batlle Ramon Ballart, els regidors Josep Bori i Jaume Ferrer Sans i el síndic procurador Josep Serra Ferrer. Les condicions pactades en el document són simples: el lliurament es farà efectiu el febrer del 1778 i el preu acordat són 525 lliures. Res no es diu del transport ni de les feines de desmontar-lo, neteja i muntatge. A continuació hi ha un acte de promesa de pagar la quantitat pactada en cinc anys, cada any per Nadal pagaran 105 lliures. La primera paga hauria tingut lloc el 1775, 1777 i la darrera seria el 25 de desembre del 1779.

Cercant en els actes del mateix notari localitzem l’àpoca final decompliment del deute, datada el 28 de gener del 1781 (5). El document, transcrit en l’apèndix, és important, ja que significa que el trasllat del retaule de Sarral a Rocafort tingué efecte. A voltes hi ha contractes que s’anul·laren per la raó que sigui i no consta en l’escriptura notarial originària. Si no es troba alguna prova de la seva consecució sempre resta el dubte de la seva realització.

En la visita pastoral del 1827 a Rocafort de Vallbona observem l’existència de sis altars a la parròquia, inclòs l’altar major, sota l’advocació de la Transfiguració del Senyor. Amb Sarral coincideixen tots cinc (6). En el nostre segle el retaule de la Trinitat desaparegué, perdent-se amb l’obra d’art també la devoció.

NOTES 1.- Arxiu Històric de Tarragona, fons notarial de Sarral, núm. 3627. Aportem el document en apèndix (document I). 2.- Joan Foguet, «Barroquisme i tradició al temple parroquial de Sarral», a Miscel·lània Sarralenca, Sarral, 1981, p. 120. 3.- La descripció dels altars la trobem en el llibre de Mn. Tomàs Capdevila i també en el nostre article «La parròquia de Sarral», a El Baluard (Sarral), núm. 71, 1994, p. 30-32. Podem veure com en el segle XIX la capella continuava amb devoció i la confraria en funcionament. 4.- Mn. Tomàs Capdevila, Sarreal. Notes històriques de la vila, Sarral, 1985 (1934), p. 122. 5.- AHT, Sarral, 3631. Vegeu el document II de l’apèndix. 6.- Vegeu la visita pastoral, conservada a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Els cins altars eren: el de la Santíssima Trinitat, el de la Mare de Déu del Roser, el del Sant Crist, el dels Sants Metges Cosme i Damià i el de la Mare de Déu dels Dolors (folis 343v-344).

APÈNDIX

DOCUMENT I AHT, fons notarial de Sarral, registre 3627. Rocafort de Vallbona, 13 d’abril del 1777. Venda que fan els administradors del gremi i capella de la Santíssima Trinitat de l’església parroquial de Sarral, a l’ajuntament i particulars de Rocafort de Vallbona (abans Rocafort de Nalec) del retaule que posseïa la capella, en ocasió de fer-ne un de nou. El preu estipulat és de 525 lliures, que serviran per pagar el nou.

«In Dei Nomine Amen. Sia a tots notori y manifest com jo, Francesch Miró y Vallet, pagès de la Vila de Sarreal, com a procurador per las cosas avall escritas legítimament constituhït y ordenat per Joseph Sanahüja, Andreu Serra y Joan Tarragó, pagesos de dita vila de Sarreal, archebisbat de Tarragona, en calitat de administradors del gremi de la capella de la Santíssima Trinitat de la iglésia parroquial de dita vila de Sarreal, com de dita ma procura consta ab acte rebut y testificat en poder del notari avall escrit als dotze dias dels corrents mes y any. Atenent y considerant que los devots de dita capella han resolt y determinat de de fer y construhir per aquella capella un nou retaule, y per ajudar a pagar-o aquell, han deliberat el vendrer y alienar lo antich retaule que vuy existeix en la mateixa capella, suposat que no pot servir, fent emperò estas cosas ab acte y decret de l’il·lustríssim y reverendícim señor Archebisbe de Tarragona o de son il·lustre molt reverent señor Vicari General y official per lo qual fi y effecte, de grat y certa ciènsia mia, en dit nom per dits mos principals eo per los devots de la sobredita capella y sos successors, vench y per títol de venda concedesch, als magnífichs Ramon Bellart, batlle, Joseph Bori y Jaume Ferrer y Sans, regidors actuals del present lloch de Rocafort de Nalech, del mateix archebisbat, y a Joseph Serra y Ferrer, síndich procurador actual del mateix lloch y als successors en dit empleo y a la Universitat y particulars del present lloch y a sos successors y a qui ells voldran, perpètuament tot enterament aquell retaule que està construhït y edificat a la sobredita capella anomenada de la Santíssima Trinitat edificada dins la parroquial iglésia de Sarreal ab sa mesa, dependens y emergens drets, y pertinèncias del mateix retaule. Aquesta venda, emperò en dit nom fas així com millor dir y entendrer-se pot, extrach en lo mateix nom lo sobredit retaule de mà y poder del gremi de dita capella y aquell poso en mà y poder de dits compradors y dels seus. Prometo en lo mateix nom entregar-los-ne pocessió real y actual per la entrega que del mateix retaule faré en dit nom y entregaré a dits compradors y als seus per tot lo mes de febrer primer vinent de l’any mil set-cents setanta-y-vuit. Cedesch en lo referit nom a dits compradors y als seus tots mos drets y accions dels quals pugan usar en judici y fora de ell com millor los convinga constituhïnt-los para aquestas cosas señors y procuradors com en cosa pròpria. Lo preu emperò de la present venda és cinch centas vint-y-cinch lliuras moneda barcelonesa, que en lo sobredit nom confesso haver hagut y rebut de dits compradors a mas voluntats, de las quals sinch centas vint-y-cinch lliuras los ne fas en dit nom carta de pago ab pacte firmíssim de no demar-los aquellas, y així renuncio en dit nom a la excepció de dit preu no ser així convingut a la de la entrega de dit diner no comptat ni rebut a la de la cosa no ser així ni en la veritat consistir y a la ley ultra dimidium y a tot y qualsevol dret y lley, que cerca aquestas cosas valer y ajudar en dit nom me puga. Cedesch en lo mateix nom tot lo més que pugan valer las cosas venudas que lo preu sobredit convinch y en bona fee prometo las sobreditas cosas fer-los valer y tenir y estar los ne de firma y legal evicció en tot y qualsevol cas y de restitució y esmena de tots danys, casos, despesas e interessos, y para atendrer y cumplir las sobreditas cosas ne obligo tots los béns, rèddits y emoluments del gremi de dita capella, mobles e immobles, haguts y per haver, no emperò entench obligar los béns meus propris ni de dits mos principals, per tractar cosa agena. Renunciant en lo mateix nom quant en asiò, a tot y qualsevol dret y lley que cerca aquestas cosas valer y ajudar puga a dits mos principals prometent y jurant en las ànimas de dits mos principals, que contra lo sobrereferit no faré ni vindré en dit nom per alguna causa o rahó. E jo, notari avall escrit, he advertit a las parts de la real pragmàtica para que vuy dia·n de fer registrar la present escriptura en lo offici de hipothecas de la vila de Montblanch, o de ahont convinga, dins trenta dias comptadors de vuy en avant que altrament no farà fe en judici ni fora de ell per lo effecte de persiguir las hipothecas. Fet lo que fonch fet en lo lloch de Rocafort de Nalech, archebisbat de Tarragona, vuy que comptam als tretze dias del mes de abril any de la Nativitat del Señor de mil set-cents setanta-y-set, essent presents per testimonis instrumentals lo reverent Ramon Pallisser, prevere y vicari de dit lloch de Rocafort, y Miquel Moragues, de Vimbodí, en lo mateix lloch resident, para aquestas cosas pregats y anomenats. E jo, lo notari avall escrit fas fee conech a dit venedor, qui dita escriptura de mà propria ha firmat. Bernat Generés y Matheu, notari.»

DOCUMENT II

AHT, fons notarial de Sarral registre 3631. Sarral, 28 de gener del 1781. Àpoca o carta de pagament de 525 lliures que signa el procurador dels administradors de la capella de la Santíssima Trinitat de l’església parroquial de Sarral als veïns de Rocafort de Vallbona. Les lliures són el preu d’un retaule venut.

«Sia a tots notori y manifest com jo, Francesch Miró, pagès de la present vila de Sarreal, archebisbat de Tarragona, altre dels administradors dels gremi y devots de la capella de la Santíssima Trinitat de la parroquial Iglésia de dita vila, per los devots de aquella elegit y anomenat ab resolució continuada en lo llibre de resolucions com és de veurer en aquella, y tenint totas las forsas a mi concedidas per los demés administradors, com també és de veurer en dit llibre y com a procurador per los dits administradors constituhït y ordenat com de dita ma procura consta ab acte rebut y testificat en poder del notari avall escrit als dotze dias del mes de abril de mil set-cents quaranta-y-set, en dit nom de grat y certa ciènsia mia, confesso y en veritat regonech a Ramon Ballat, Joseph Bori, Agustí Balsells, Pau Pujol, Bonaventura Carnicer, Joseph Cabestany y demés vehïns y moradors del lloch de Rocafort de Nalech, archebisbat de Tarragona ausents, y dit Joseph Bori, present y per los demés lo notari avall escrit present també y acceptant que en lo modo avall escrit me han donat y pagat, y jo de ells en dit nom confesso haver hagut y rebut cinch-centas vint-i-cinch lliuras moneda barcelonesa que son per semblant cantitat que dits Ramon Ballat, Josep Bori y demés moradors de dit lloch de Rocafort ne prometeren donar y pagar a mi en dit nom, eo al gremi de la capella de la Santíssima Trinitat de dita parroquial Iglésia de Sarreal per las causas y rahons descritas y continuadas ab una escriptura de debitori per ells a favor meu en dit nom eo de dit gremi feta y firmada, de la qual consta ab acte rebut y testificat en poder del notari avall escrit als tretze dias del mes de abril any de la Nativitat del Señor de mil set-cents setanta-y-set. Lo modo emperò de la paga de ditas cinch-centas vint-i-cinch lliuras moneda barcelonesa de tal manera fou y és, perquè aquellas he hagut y rebut dels sobre anomenats de aquesta manera, és a saber, quatre-centas vint lliuras comptants realment y de fet a mas voluntats, y las restants cent sinch lliuras també comptants realment y de fet en presència del notari y testimonis avall escrits, per mans de dit Joseph Bori, y ab la present vénen compresos tots y qualsevos recibos que per rahó de dita cantitat haja fet y firmat perquè una mateixa paga no aparega ser dos vegadas pagada, y així en dit nom renuncio a la excepció de la entrega de dit diner no comptat ni rebut, a la de la cosa no ser així ni en la veritat consistir y a tot y qualsevol dret y lley que cerca aquestas cosas affavoria, en dit nom me puga no sols en dit nom los fas y firmo la present carta de pago però encara absolch, difinesch y remeto lo sobredit debitori, imposant a mi en dit nom eo a dit gremi, acerca de ditas cosas, silenci y callament perpetuo, ab pacte firmíssim de no demanar cosa alguna ab solemne estipulació roborat en poder del notari avall escrit cansellant y annulant la escriptura de dit debitori y totas las forsas y obligacions si y de tal manera que en ningun temps puga aprofitar ni danyar més avant, prometo las sobreditas cosas tenir per fermas y agradables y contra aquellas en dit nom no fer ni venir per alguna causa o rahó, y així ho firmo en dit nom en la vila de Sarreal, archebisbat de Tarragona, vuy que comptam als vint-y-vuit dias del mes de janer, any de la Nativitat del Señor de mil set-cents vuytanta-y-hú, essent precents per testimonis instrumentals Francesch Cantí, Joan Carbonell, teixidors de lli de dita vila de Sarreal para aquestas cosas pregats y anomenats.

Francesch Miró, administrador

E jo lo notari avall escrit fas fe conech a dit otorgant qui dita escriptura de mà pròpria ha firmat

Bernat Generés y Matheu, notari.»


 
Sarral en Xarxa i El Baluard no es fan responsables de les opinions expressades pels diferents usuaris. La propietat de cadascun dels continguts de la web és del seu respectiu autor.

Web desenvolupada a partir d'SPIP (RECIT) per David Joanpere i Poblet. © Sarral en Xarxa, 2007