El Baluard
Revista d'informació local i de cultura de Sarral

>> Le coffre à outils technologiques et pédagogiquesdes enseignants de la formation professionnelle du Québec

Vostè està aquí : Inici » Notícies » Conca de Barberà

>>L’Aplec de treballs número 26 en el 30è aniversari del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà

20 de maig de 2008
Autor(a) : 

L’Aplec de Treballs d’enguany vol recordar les trajectòries del Pare Alexandre Masoliver, monjo -i humanista- del monestir de Poblet (amb una biobibliografia de Gener Gonzalvo) i del montblanquí Francesc Badia i Batalla, jurista i ex-veguer episcopal d’Andorra, amb intervencions adreçades a destacar la seva pública i personal (a càrrec de diverses personalitats i familiars). Aquest doble homenatge cívic vol explicitar la dedicatòria a la comunitat en els àmbits diversos de la recerca i de la dedicació humanitària.

Pel que fa al contingut científic de la publicació pertocant als canònics espais temàtics de la història: moderna, contemporània, de l’art, del patrimoni i a les fonts bibliogràfiques i documentals actualitzades, cal destacar el perfil determinat de diverses investigacions.

A banda de la secció dedicada a la trajectòria de cadascun dels referents que agombolen aquesta publicació, amb articles que destaquen les principals característiques biogràfiques, ciutadanes i intel•lectives, cal destacar les següents contribucions.

Pel que fa a l’apartat ‘història moderna’, Josep Maria Llobet contextualitza la possessió de la comanda hospitalera de l’Espluga de Francolí en un període que és conseqüència de la crisi política interna a causa de la monarquia castellanoespanyola de Felip IV. L’àmbit d’història contemporània comprèn un excel•lent article de Joaquim Capdevila dedicat a les repostes pageses -proletariat agrari- davant el caciquisme rural. Aquesta reflexió contribueix a la comprensió dels codis populars orals de protesta (com la música tradicional) davant les oligarquies locals i comarcals. També aporta els ressorts de legitimitat de la comunitat davant un ‘nou ordre’ conservador. És aixó com cal comprendre la categoria ‘materialisme pagès d’antic règim’. La resta de les recerques d’aquest apartat és dedicada a la contextualització i recepció de l’obra de Conangla i Fontanilles, Cuba i Pi i Margall; a una innovadora investigació -per part de Josep M. Contijoch- sobre la migració forçada i temporal montblanquina a l’Ifni sota la colonització espanyola al Sàhara (1956-1959) i, en el mateix sentit, per bé que no pas en el mateix context ni significació, a la investigació de Josep M. Güell Cuscó sobre les activitats dels Amics de Vimbodí entre 1958-1985.

L’apartat dedicat a la història de l’art recorre transversalment les èpoques medievals, moderna i contemporània. A banda de la significació intrínseca dels treballs de Jaume Felip sobre les troballes de la base de l’església romànica de Santa Maria de Montblanc i, del mateix autor, sobre l’escultor neogòtic Pere Joan (1398-1458) i la seva tasca a l’àmbit d’influència Montblanc-Poblet-Santa Coloma de Queralt i Tarragona; de Joan M. Quijada pel que fa a la construcció de l’església de transició arquitectònica cap al primer barroc de Pontils (recerca acompanyada de documentació inèdita); de Ramon Ribera dobre el classicisme de l’escultor montblanquí Ramon Belart i de Núria Medrano referent a l’associanisme de l’orquestra La Nova ; cal destacar el valor d’aquestes recerques a la contribució de la racionalització i definició del patrimoni, fora dels circuits mercantilitzats de l’autodefinit ‘turisme cultural’. En aquest sentit, cal destacar l’aportació de Sofia Mata de la Cruz sobre la descripció i contextualització (amb un aprofundit estat de la qüestió) de la taula gòtica de Riudabella -de corrent flamenquitzant- dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

Pel que fa a l’apartat sobre fonts documentals i bibliogràfiques, a càrrec de Josep M. Grau, Josep M. Porta i la col•lectània de diversos autors, cal emfatizar totes les aportacions dedicades a rescabalar fons patrimonials familiars moderns i contemporanis, a indexar (tasca sempre necessària) la segona etapa de la revista Espitllera (1994-1997) i a donar compte de les principals contribucions historiogràfiques que indiquen els avenços d’investigació sobre la comarca. Clou aquesta edició la informació sobre les activitats pròpies del Centre d’estudis, esdeveniments que reflecteixen la dinàmica de contribució cultural als conjunt de la vegueria.

En conclusió, la commemoració del trentè aniversari de la revista que teniu a les mans, suposa una constant realització de superació, d’esforç i de voluntat de contribució per a socialitzar la ciència històrica no tan sols al radi propi de la Conca de Barberà, sinó al conjunt del Principat i dels Països Catalans. L’Aplec, definitivament (malgrat el desinterès de la institució universitària), té un lloc de memòria acadèmic, intel•lectual, en la vida nacional: en el qualificat conjunt de publicacions comarcals del territori.

L’enhorabona.

PDF - 2.2 MB
Portada de l’Aplec de Treballs 26

 
Sarral en Xarxa i El Baluard no es fan responsables de les opinions expressades pels diferents usuaris. La propietat de cadascun dels continguts de la web és del seu respectiu autor.

Web desenvolupada a partir d'SPIP (RECIT) per David Joanpere i Poblet. © Sarral en Xarxa, 2007