� EL BALUARD | Revista d'informaci� local i de cultura de Sarral

XXI CARTELL DE PREMIS LITERARIS REVISTA EL BALUARD

David Joanpere i Poblet — 2011-05-05T21:38:00Z

1. La revista El Baluard de Sarral convoca el vint-i-un� Cartell de Premis Literaris d'acord amb aquestes bases generals i les espec�fiques per a cadascun dels dos premis seg�ents:
> XXI Premi de narrativa breu o assaig “Manuel Molas”
> XVI Premi de poesia “Adolf Andreu”
2. Temes. Es contemplen dos temes: Sarral i lliure.
3. Tramesa d'originals. Les persones que optin a algun dels dos premis esmentats hauran d'adre�ar els seus treballs, personalment o per correu certificat, a: (...) - Not�cies

Carta de Poblaci� de Sarral (1180)

2010-01-19T19:39:14Z

Carta original CARTA DE POBLACI� I FRANQU�CIA DE SARRAL (1)
12 de setembre de 1180
In Cristi nomine. Sit notum cunctis quos ego Ildelfonsus. Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et marchio Provincie, dono, laudo et concedo omnibus populatoribus, presentibus atque futuris, ipsam populationem de Reyal quae olim nuncupatur Saduc, cum omnibus suis terris cultis et incultis et lignis, anquis, pascuis, arboribus, petris et petrariis, ingressibus et egressibus suis, et cum omnibus illis que ad (...) - Biblioteca Virtual

Resultats de l'enquesta ciutadana sobre el Pla d'Ordenaci� Urbana Municipal

David Joanpere i Poblet — 2010-01-12T02:42:00Z

L'Ajuntament de Sarral ha fet p�blic els resultats de la primera enquesta ciutadana que es va realitzar a la poblaci� per a qu� els ciutadans poguessin opinar sobre l'estat i el futur del municipi.
L'enquesta fou tramesa a tots els habitants de m�s de 16 anys empadronats al municipi l'abril de 2009, en total 1400 enviaments mitjan�ant un sobre tancat i adre�a personalitzada. El resultat fou 245 enquestes recollides i tabulades de forma confidencial. Unes 182 persones van contestar a Sarral; 54, a Montbri�, i (...) - Not�cies

La Dignitat de Catalunya

Redacci� — 2009-11-26T19:22:00Z

Despr�s de gaireb� tres anys de lenta deliberaci� i de cont�nues maniobres t�ctiques que han malm�s la seva cohesi� i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sent�ncia sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el seg�ent encap�alament: �Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en refer�ndum i Jo vinc a sancionar la llei org�nica seg�ent�. Ser� la primera vegada des de la (...) - Not�cies

Els prove�dors d'aiguardent de la Conca de Barber� a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775)

Roser Puig i T�rrech — 2009-11-22T15:58:56Z

Gr�cies als estudis cadastrals sobre diferents termes de la Conca del primer ter� del segle XVIII sabem que la superf�cie que ocupava la vinya dins l'espai conreat era entre una quarta i una tercera part, a la Baixa Segarra aquest percentatge era notablement inferior (1). Tret de les ribes del riu Francol� i el Gai� els seus afluents (Anguera, el Brugent) el regadiu era esc�s, el r�gim de precipitacions de car�cter mediterrani dificulta la regularitat en la producci� de cereals, les temperaturas hivernals (...) - Biblioteca Virtual

XVII Fira del Ca�ador de Sarral

David Joanpere i Poblet — 2009-09-17T20:50:21Z

La vila de Sarral celebra aquest diumenge la seva Fira del Ca�ador, un de les amb m�s tradici� i m�s fama del pa�s. La fira es realitza conjuntament amb la XLIII Tirada General al Plat Gran Premi Trofeu d'Alabastre - 8� Memorial Joan Tardiu.
L'horari de la fira �s de les 8,30h del mat� a les 15,00 de la tarda.
Exposici� i venda de complements: gossos, perdius, conills, guatlles, faisans, i qualsevol altra esp�cie cineg�tica, a m�s de tot el que es relaciona amb l'activitat de la ca�a.
PROGRAMA
* A les 8,30h. (...) - Agenda

La venda del retaule de la Sant�ssima Trinitat de Sarral (1777)

Josep M.T. Grau Pujol, Roser Puig i T�rrech — 2009-09-08T19:46:46Z

La segona meitat del segle XVIII es caracteritza arreu de l'arquebisbat de Tarragona per un gran dinamisme constructiu, fruit de l'expansi� econ�mica i demogr�fica, en el qual les esgl�sies tenen un paper destacat, sigui per obres de reparaci� o b� per les moltes que s'aixequen de nova planta. La decoraci� i ornamentaci� dels altars ser� una constant que es traduir� en l'establiment de nombrosos tallers d'escultura, com els de Sarral, Alcover, Valls, Constant�, Reus...
En les capitulacions de nous edificis (...) - Biblioteca Virtual

Documentaci� relacionada amb els Potau de Sarral a l'arxiu parroquial de Montblanc (ss. XVII-XVIII)

Josep M.T. Grau Pujol — 2009-09-08T19:45:53Z

Fa una d�cada, en el curs d'una investigaci� hist�rica, ens trob�rem a l'arxiu parroquial de Montblanc, dipositat a la Plebania, uns quants llibres relacionats amb els Potau i Sarral, en concret la documentaci� generada per Caiet� Bernada i de Potau, doctor en drets i prevere, que esdevingu� Pleb� de Montblanc (1727-1730). El seu pare era el doctor en medicina Joan Bernada, cunyat de Jaume de Potau.
Caiet� Bernada havia estat procurador de la Marquesa de la Floresta, i era qui administrava les seves propietats (...) - Biblioteca Virtual

Francesca Saladi� Llaberia, llevadora de Montblanc (Vandell�s 1908 - Montblanc 1992)

Joan Maria Arenas i Prat — 2009-09-08T19:45:18Z

Hi ha petits universos que tenen una persistent tend�ncia a convergir i allunyar-se alternativament dels suaus relleus d'una conca subtil i discreta que s'amaga t�midament darrera la majestuosa serralada de Miramar. Un d'aquests m�ns �s el de la Francesca Saladi�, filla de Jaume i Filomena, i que nasqu� ara fa exactament cent anys a Vandell�s.
El seu pare era un tena� pag�s que volgu� dignificar el paisatge familiar de la Francesca i altres dos fills i que emigr� a Cuba per a exercir la professi� de soldador quan (...) - Biblioteca Virtual

Conquencs ingressats a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona durant la guerra de Successi� (1704 i 1711). Un mostreig

Josep M.T. Grau Pujol — 2009-09-07T17:02:23Z

Per a la investigaci� dels moviments migratoris durant l'antic r�gim disposem de diverses fonts documentals, a manca dels padrons d'habitants que s'inicien en el segle XIX, tenim els llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i �bits) en els quals gaireb� sempre hi consta el lloc d'origen. Un altre registre �til �s el d'ingressos en els hospitals, que en aquella �poca tant recollia pobres com malalts. Altres dades d'inter�s com la professi�, estat civil o edat s�n menys habituals. Una de les principals (...) - Biblioteca Virtual